Època medieval andalusina

Tot i que el segle VIII marca l'entrada dels musulmans a la Península i el naixement d'Al-Andalus, les primeres notícies sobre la presència islàmica a Xàbia se situen a les darreries del segle X o principis de l'XI. A partir d'aqueix moment i fins a la conquesta feudal de mitjans del segle XIII, l'actual terme va presentar un tipus de poblament semblant al que s'havia produït en època romana. Es tractava de petits assentaments que correspondrien a explotacions agropecuàries amb una notòria concentració a l'àrea del Pla, especialment sobre la vessant nord de la serralada dels Tossalets, però sempre en cotes inferiors als 40-35 metres s.n.m.: el Rodat, el Tossalet, l'Atzúvia, el Rebaldí, Capsades. Fora d'aquesta àrea, el poblament mostra una distribució més irregular: Tarraules, Lluca, Cansalades, Benimadrocs, la Vall, etc., però amb una tipologia i una funció ben semblants a les dels anteriors assentaments. Un element característic de molts d'aquests jaciments és la presència de "pouets de moro", sitges de boca circular de 50/60 cm. de diàmetre i cos de forma ovoide o piriforme d'uns 150 a 160 cm. de profunditat i 150 a 200 cm. d'amplària màxima, que eren excavades a la roca de tap. Aquestes estructures servirien per guardar i alhora protegir les collites, i es coneix algun cas, com ara el Rebaldí, de concentracions de més d'una desena de "pouets".

D'entre tots aquests jaciments destaca el de les Capsades, petit assentament on encara es conserva el basament d'una torre quadrangular i, al costat d'aquesta, les restes d'una casa i un forn, estructures que estarien en ús entre les darreries del segle XI i la conquesta cristiana. Un altre jaciment important, ara destruït, degué ser la necròpolis del Cap de Martí, cementeri d'on provenen dues inscripcions fragmentades.

Al Mvsev es conserven i s'exposen peces ceràmiques d'aquest moment, majoritàriament de cronologia tardana, que corresponen a aixovars domèstics.

Es generalitza en aquesta època l'ús de les ceràmiques envernissades, al costat de gerres i d'altres peces que presenten, en molts casos, una decoració amb motius pintats amb òxid de manganés. Una forma ceràmica característica de l'època andalusina és el caduf, recipient utilitzat en els mecanismes de les sénies per treure aigua per al reg, un dels molts enginys i innovacions introduïdes pels musulmans en les tècniques agrícoles. Les dues peces que aquí es mostren provenen de les Capsades.

Fotografies:

21 = Orseta de ceràmica de vedriu turquesa de la cova del barranc del Migdia. Cronologia: Època andalusina. Finals del segle XII-principis del XIII.

22 = Caduf ceràmic de sénia de la torre de les capsades. Cronologia: Època andalusina. Segle XII.

23 = Jaciment de la torre de les Capsades. Cronologia: Segles XI-XIII

24 = Inscripció funerària àrab de Cap de Martí. Cronologia: Època andalusina. Any 1199